Pere el Gran y el Monasterio de Santes Creus

Sin duda uno de los sitios más interesantes en la costa dorada es el Real Monasterio de Santes Creus. Es el único monasterio incluido en la Ruta del Cister en el que no existe vida monástica. Se trata de una abadía cisterciense construida a partir del siglo XII, que se encuentra en el término municipal de Aiguamúrcia, Tarragona. Fue en el siglo XIII, bajo el patrocinio de Pere II, llamado Pere el Gran, cuando por deseo de ser enterrado en el monasterio, mandó construir el panteón real, en el cual también fue sepultado su hijo el rey Jaime II y la esposa de éste, Blanca d'Anjou. En el año 1835 y a consecuencia de la desamortización de Mendizábal la comunidad abandonó el edificio. El monasterio fue declarado monumento nacional por real orden de 13 de julio de 1921. 

Fue Bernat Desclot, autor de una de las cuatro grandes crónicas medievales catalanas, el que describé con todo detalle sobre la muerte de Pere el Gran y sobre su entierro en el real monasterio:

 

Una vez derrotados los cruzados, el Rey quiso castigar a su hermano Jaume, que se había aliado a ellos contra él. 

"E devets saber que la voluntat era del rei d'Aragó de passar ell personalment ab tota sa companyia a l'illa de Mallorques, de la qual era senyor adoncs En Jacme son frare, e que prengués per força o per grat aquella illa."

El Rey enfermó. Viendo que no podría ir personalmente a Mallorca envió a su hijo: 

"manà a son fill N'Anfós, que anàs lla ab aquella companyia que ell preposava de menar si ell personalment hi anàs; e dix-li sa volentat e son cor, e ensenyà'l e adoctrinà'l com se degués captenir en aquell viatge."

Pere el Gran murió en Vilafranca del Penedès:

"E quan l'hagueren portat aquí a gran treball e a gran pena, meseren-lo en son palau, e gità's en son llit. E la malaltia s'enfortí tota vegada de dia e de nit sobre ell durament; mas no us cuidets que s'hi faés res per colpa sua, car anc no vaés null hom pus obedient a son metge que ell era, que tot ço que li aconsellava son metge que degués fer segons medicina, ell feïa, e no nulla altra cosa. (...)

E lo rei d'Aragó anc plus no dix moltes paraules, car no podia, es estec-se així tro l'endemà a hora completa, que passà d'aquest segle. E açò fo en dia de dissabte, que era la vespra de sant Martí, en l'any de nostre Senyor 1285."

Que fue enterrado en el monasterio:

"Quan fo mort aquest noble rei En Pere d'Aragó, ajustaren-se a la cambra on jaïa tots los prelats, e los barons e els rics-hòmens de la terra, mogueren aquí lo major plor e lo major dolque anc hom veés, que greu cosa e dura seria de retraer e de recomptar lo dol e lo plor que menaren aquí bisbes, e abats, e prelats, e comtes, e barons, e rics-hòmens e cavallers de la terra, e hòmens d'orde e de religió. Enaprés empararen-se del cors l'abat e los monges de Santes Creus, on havia en sa vida sa sepultura eleta aquell noble rei d'Aragó, e banyaren-lo, e adobaren-lo e vestiren-lo així com a monge; e hac hom una caixa e folrà-la hom dins e defora de bell presset vermell, e mès hom llaïns l'honrat cors del rei d'Aragó. E ab gran honor trasc-l'hom de Vilafranca e portaren-lo rics-hòmens e cavallers al coll tro sus que foren al monestir de Sentes Creus; e aquí mogueren sobre el cors llur dol, e llurs crits e llur plant, que anc semblant dol no fo vist ne oït. E aquí quan l'hagueren portat al monestir damunt dit e feit llur plant sobre el seu cors, los barons e los rics-hòmens sebolliren-lo així honradament com se tany davant l'altar major del dit monestir. E estegueren aquí tuit per dos dies en fort dol e plant, e puis, trists e despalagats, partiren-se d'aquí e anaren-se'n a llurs hostals. 

Entretant saberen les males novelles per la terra, que el noble rei En Pere d'Aragó era mort, e menaren gran dol e gran plor cavallers, e burgesos, e ciutadans e altres hòmens de viles, de la mort d'aquell senyor damunt dit; e plangueren-lo més que anc rei que fos en Espanya. Ne fo tant plant que no poria ésser dit ni comptat lo dol e el desconfort que romàs en la terra."

Para saber más:

• Crónica de Pere el Gran (aquí) 
• La ruta del Císter: http://www.larutadelcister.info/es/turisme-familiar/santes-creus-un-camino-de-leyendas
• Les quatre gran cróniques catalanes (Xtec) 
• Monasterio de Santes Creus: http://www.monestirs.cat/monst/alcamp/cac01creu.htm 
• Obertura de la tomba de Pere el Gran (Gencat)
• Real Monasterio de Santes Creus: http://www.es.mhcat.cat/content/view/full/6086
• Santa María de Santes Creus (Fotos)